Fa unes setmanes que els mitjans de comunicació ens estan informant del canvi de rumb de la firma Caprabo. En la crisi actual, el consumidor de les grans superfícies té dos camps principals d’ actuació: les firmes que aposten per preus molt barats, a costa del que sigui, ( molt baixa qualitat, marques de poc prestigi, engany al consumidor, etc, etc,) i les firmes que aposten per altres valors.

En aquests moments sembla ser que la firma Caprabo ha començat la seva nova campanya per diferenciar-se de la seva gran competidora, amb dues novetats: la primera, una aposta clara pels productes de proximitat i la segona amb la invenció del nom de lliurecomprador.

Nosaltres som defensors de que els productes de proximitat són els millors. Si podem comprar la fruita del Maresme o de Lleida, de ben segur que serà de millor qualitat de la que arriba del Marroc o d’ Itàlia. I això ho podem aplicar a qualsevol producte.
Al costat de casa sempre coneixerem molt més bé i millor com fan les coses que no pas un producte que ve d’ un altre lloc molt més lluny i que els procediments de producció són molt diferents. Els productes del costat de casa són molt frescos. Els que venen de no se on, qui sap que els hi han fet o què els hi han posat per tal de poder-los tenir a la venda aquí.

La segona novetat és que Caprabo s’ ha inventat el nom de lliurecomprador. Això ens ha cridat molt l’ atenció.
Si prenem el significat de la paraula, ens preguntem: abans no érem lliures per comprar?
Senyors del caprabo, no podeu etiquetar coses que per naturalesa son evidents.
Sempre, en el món de la competència i dels mercats, hem pogut, podem i sempre més, escollir el que ens ve de gust i comprar-ho o no.
No podeu etiquetar al consumidor que sempre ha estat lliure.. No poseu cadenes on no n’ hi ha.
Moltes gràcies per l’ aposta pels productes de proximitat però no encadeneu al consumidor !!!